Sessió 06
CONVERSES CREUADES
INSTAL·LACIÓ. Tub passacables, cordino i mosquetons.
Recollint el títol del cicle, en aquesta instal·lació inaugural convidem materialment a la conversa. Converses creuades al voltant de l'àgora, l'espai públic, el claustre. Mentre assumim, amb una indiferència de pràctica necessitat, els avenços tecnològics que ens permeten videoconferenciar-nos amb persones que estan a les antípodes, reconeixem la màgia de comunicar-nos a través d'un tub d'una banda a l'altra del claustre. A partir de l'estructura modulada i simètrica d'aquest claustre, les converses creuades- sense tocar-se- generen complexitat, soroll, ombres i forma.
ALEIX ANTILLACH - LEIX, Tarragona 1977
Arquitecte i artista transdisciplinar.
La seva experiència creativa abarca des dels grans edificis o el disseny d'espais públics, fins a petites escultures, passant pel videoart, el dibuix o les instal·lacions, versions totes elles d'una mateixa cosa a les que li agrada anomenar peces.
TERRA
PERFORMANCE
La necessitat imperiosa de connectar amb la terra
Emsentoallunyada...
Els conductes de la meva pell estan bloquejats i ofegats de brutícia, no em deixen estimar-te.
Muda, contaminada, plena de buidor, no puc escoltar la teva veu, no puc descansar sobre la teva humida catifa d'olors.
Necessito enfonsar-me, arrelar-me, respirar-te per trobar l'equilibri entre totes dues, sentir que podem sobreviure.
JORDINA ROS, Barcelona 1963
Actriu, artista performista , directora de teatre i cinema. Formada a l'Institut de Teatre de Barcelona.
Resident a Cambrils, el seu treball polifacètic encén diferents vessants, des de la dramatúrgia a la docent. La seva obra expressa una clara visió crítica , social i cultural, treballant en un mapa de transversalitats basada en la creativitat sensorial.
EJERCICIOS DE MEDICIÓN SOBRE EL MOVIMIENTO AMANERADO DE LAS MANOS
Obra ganadora de la IX Edición de los Premios ARCOmadrid/BEEP de Arte Electrónico (2014)
Vídeo de 6´30” de duración donde se utiliza un tiempo, que trascurre de forma linear, para plasmar una investigación sobre los códigos y las connotaciones vinculadas a la gestualidad.
A partir de una grabación de las manos en movimiento de varios bailarines profesionales y el empleo de un software de modelado en 3D para replicar esos movimientos y obtener los datos de posición y rotación correspondientes, la pieza aborda el tema del baile para reflexionar sobre tópicos como la fobia al afeminamiento y la masculinización.
MANU ARREGUI, Santander 1970
Licenciado en Bellas Artes por la Universidad del País Vasco en la especialidad de Audiovisuales. En 2002 obtuvo la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Marcelino Botín con la que completó su formación en el International Studio & Curatorial Program (ISCP) de Nueva York. En 2004 obtuvo el primer premio Videocreación y Formatos Digitales Caixa Galicia.
Su obra está representada, entre otras, en las colecciones del Museo ARTIUM de Vitoria, el MUSAC (Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León) de León, el Museo de Bellas Artes de Santander o la Fundación Ordóñez Falcón de Fotografía.
IMÁGENES PARA EL OÍDO
INSTAL·LACIÓ. Llum de neó, vinil i fotografia.
“(...) La paraula és l'inici, allà on el dibuix apareix, però també allà on es dilueix: unes vegades la cita ens remet a una cosa coneguda (la Catedral de París, un cec), però la veu és imprecisa (“fes un rectangle”, “fes un cercle que quedi buit per dins”); altres vegades la cita no és prou clara (“un en color i un altre en blanc i negre”) i hem d'esperar que la veu ens ho reveli (“són teles antigues”). Mentrestant, veiem com l'Iñaki s'entrega a la paraula i a la mirada de l'altre. La mà que dibuixa és la seva, però va perduda, i s'aventura, desorientada sobre la superfície del paper (com la càmera que la segueix en el vídeo que enregistra
l’acció). I malgrat tot, també calcula, mesura, intenta recordar allà on va aixecar el braç, allà on creu que continua el darrer traç. (...)“ Joana Hurtado Matheu
IÑAKI ALVAREZ, Vic 1975
Vídeo i fotografia.
Prové de la performance i el seu treball es desenvolupa en els àmbits del vídeo, la fotografia i, més recentment, les arts escèniques. Dos temes constants a la seva obra són el cos i la paraula. Del primer deriva el dolor, la pèrdua i les ferides, mentre
que el segon el porta a la poesia, la veu, el text i la reflexió sobre la capacitat i limitacions expressives de les paraules. Ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives, entre les quals destaca la del ESPAI01 a Olot, Una bofetada a tiempo es una victoria (2007) i la publicació Trucs que surten malament. Actualment viu a Barcelona.