Sessió 07

Dissabte 12 de gener a les 11.30h

MIRALL REFUGI

INSTAL·LACIÓ, ARQUITECTURA EFÍMERA

Vivim atrapats en el nostre refugi, anhelant un dia ser allò que veiem en l’altre. Busquem en el reflex d’aquest mirall allò que no ens atrevim a trobar dins nostre.

Mirall refugi vol representar dos temps: el moment paradoxal en què ens protegim de ser nosaltres mateixos i busquem en l’altre el nostre anhel i el següent, quan ens obrim a ser qui som i ens alliberen del mirall i del refugi per esdevenir present.

 

CRISTIAN REAL CERVIGÓN, Cambrils 1979

ARTESÀ.

Treballo amb fibres vegetals, les meves peces abasten des de la cistelleria tradicional fins a estructures amb tècniques i concepcions contemporànies. El treball amb aquestes fibres em permet transferir a les peces la intensitat i la presència d’allò viu. És per això que cada procés creatiu interpel·la i reflecteix la meva pròpia experiència de vida.

 

www.instagram.com/cristian_salix

IPSE, IPSA, IPSUM(EM)

PERFORMANCE

[del llatí, ell mateix, ella mateixa, un mateix] + [del llatí, soc] + [del català, sumem]
: acció entre rastres d'identitats estimades.
Entre: cicles d'entrar sortint, de definir desdibuixant, del flux de relacions interrogants.

 

MIREIA ZANTOP, Barcelona 1965

ARTISTA MULTIDISCIPLINÀRIA

Formació i pràctica inicial centrada en les arts visuals, especialment pintura i obra gràfica. Explorar els diferents llenguatges que envolten les identitats del cos i els seus teixits semàntics implica un procés de presència i transformació que M.Z. integra en obres interdisciplinàries, instal·lacions i performances. Actualment forma part dels col·lectius d'art d'acció Corpologia, Ocells al Cap, Els Polissons (acció sonora) i Les Mireies (acció performativa social), treballa en projectes d'educació artística i en la seva obra que conjuga forma, poesia i acció en directe.

www.mireiazantop.com

EL TEMPS ÉS OR.

INSTAL·LACIÓ

“El tiempo que se basa en la producción de mercancías consumibles es él mismo una mercancía consumible”
Guy Debord “La sociedad del espectáculo,1967”

Tot el temps consumible de la societat moderna és tractat com a matèria primera, fins al punt de què el capitalisme concentrat s’orienta cada cop més a la venda de “blocs de temps”. La imatge social del consum del temps, està dominada per “els moments d’oci i les vacances”, l’únic moment de la vida real al qual hem d’esperar. Per contra i des d’una perspectiva realista passem la major part del nostre temps emmascarat en forma de jornada laboral, a les fàbriques, oficines o empreses produint aquest temps consumible.

Aquesta instal·lació el que pretén és posar al consumidor en el lloc de treball del productor, d’aquesta manera el temps es formalitza d’una forma molt més clara. Donant valor al temps de consum, per produir temps sense ús mercantil, temps lúdic. Evidenciar el temps, per prendre consciència del que estem fent a l’hora de treballar, és el mateix que fa el consumidor d’aquesta exposició, consumir el temps de producció.

 

NIL JOAN, Cabra del Camp 1995

Estudiant de Belles Arts a la facultat de Barcelona, escèptic en un posicionament artístic ferm. El seu interès artístic és generar reflexions amb diferents mètodes o metodologies, sobre temes contemporanis. Molts cops comparant i igualant el treball amb la producció artística, per tal de desmitificar la posició "d'artista”.

DE LA POR AL FÀSTIC

INSTAL·LACIÓ

Com pot ser que un procés lent i cec aconsegueixi construir alguna cosa que pot construir alguna cosa que un procés lent i cec no podria construir per si mateix? Si us sembla que aquesta pregunta no té resposta, que és una pregunta retòrica és que encara esteu encantats per l’embruix que Darwin va aconseguir trencar

Dennet

Què succeeix en aquells llocs físics o mentals reconeguts? Hi ha sorpreses esperables en el nostre umwelt familiar? En el medi, l’entorn en què es desenvolupen i es comuniquen els seus diferents membres i entenent família en el sentit més ampli possible, com a grup relacional pertanyent a un entorn?
L’ontologia de l’artista només es dispara a partir del descobriment de nous oferiments, oportunitats per a enfilar-se a escales amb accés a noves visions de l’entorn, buits on amagar-se a mirar sense necessitat de formar part del seu reconegut umwelt, espiells indiscrets, forats pels quals escapar de la seva confortable estança.

El microcosmos que habitem és ple de persones conegudes, germans, germanes, pares, mares, avis, àvies, fills, filles, cadires, llits, olles, taules, tisores, flors, gots, escales, colors, veus, pentinats, olors, sabates, músiques que podem estimar, odiar o les dues coses alhora, que ens retenen en un espai de confort anguniejant fins al fàstic. Sortir a respirar de forma conscient requereix assumir el risc de la rebel·lia, assegurar-se abans que serà possible suportar la diferència, l’estranyesa de la novetat, estar disposat a superar la por.

L’essència de la civilitat és la capacitat d’interactuar amb l’estrany, però de forma habitual el perill representat per l’estrany, fa que la diferència sembli cada cop més amenaçadora, tot se’ns complica, sentir-nos còmodes amb la pluralitat, amb la divergència sembla cada cop més angoixant, tot ens empeny a amagar-nos en el refugi uniforme i monòton del familiar, a deixar al cervell rèptil decidir el següent pas, tal com ho resumeix Sharon Zukin: “ningú sap parlar amb ningú”.

V.Starkwell

 

CRISTINA FERRÉ, Reus 1966

Graduada en procediments escultòrics per l’EADT i en Restauració de Vitralls per l’ET MasCarandell de Reus. El meu treball indaga en els racons de la memòria, la intimitat, el quotidià i l’estrany, des d’una mirada conscientment femenina. Són instal·lacions pictòriques, de col·lage i dibuix que veuen del pop i el mínimal, cerco utilitzar una aparença pacífica, sense estridències, que en realitat té tota la intenció de ser punyent i revulsiva. M’interessa el contrast del bescantat món femení de la llar amb la consciència intel·lectual i política.

www.facebook/cristina.ferre.50

ELOGI AL BRUTALISME

ESCULTURA

“Do it for thepiece of sky we are stealing with our building. You do it for the air that will be displaced, and most of all, you do it for the f***ing concrete. Becauseit is delicate as blood.”

Ivan Locke

Quatre exemples d’escultures ARTquitectòniques, depurades, que segueixen la línia del meu treball escultòric, tòtem d’inspiració asteca que vaig descobrir a Mèxic. Obres geomètriques on les obertures com claus, les mitges llunes o les formes ovalades, tenen un significat simbòlic potent d’identitat d’un poble, que corre en l’aire que flueix per elles.
L’obra busca exposar l’estructura, destacar els seus materials "tal com són", provocar l’esperit, actitud que respon a la voluptuositat de l’austeritat. És art brut, vital i bàsic.
El ciment és símbol de segles de progrés, dòcil i fort com un elefant, monumental com la pedra i humil com el maó, sang de nostra història. El seu gris no expressa res ni suscita sentiment, cap associació d’idees, en realitat no és ni visible, ni invisible. Cap altre color és capaç de representar el res ...

 

MARIE-FRANCE VEYRAT, Lyon 1951

ARTISTA PLÀSTICA I VISUAL, MULTIDISCIPLINÀRIA

Interessada en els nous llenguatges de la creació artística, ha realitzat incursions en l'escultura, la instal·lació, el land art, la pintura o l'art textil. Professora d'art textil a l'escola "Tríptic "de Reus.
Presidenta del jurat i fundadora del Premis ARCO-BEEP d'Art Electrònic i Noves Tecnologies des de l'any 2006, està involucrada en projectes vinculats amb l'art digital.

www.veyrat.org

             Contacte

Convent de les Arts

Ctra. de Mont-ral, Km1

43460 Alcover

Tarragona

Telèfon 977 760 441